D'EXPLORADORS A ARQUITECTES!! 14.12.2018

Ja tornem a ser per aquí, famílies! Segur que ens heu trobat molt a faltar!

Ara feia dies que no fèiem cap entrada perquè hem tingut un gran pont pel mig, que ens ha servit per descansar, carregar piles i passar temps en família preparant-nos pel Nadal, que ja s’acosta. Ja hem compartit l’arribada del Tió a cada casa, i alguns hem vist que la visita d’aquest tronc màgic i tan especial és igualment un exemple de la diversitat familiar existent, i és que la màgia del Nadal afecta diferent cada família: algunes van a trobar el Tió a la muntanya i d’altres el reben directament a casa, així com també n’hi ha alguns que arriben abans i d’altres que es fan esperar més, tot i que TOTS els alimentem amb amor i il·lusió perquè TOTS han d’acabar cagant.

Començar a parlar del Nadal ens ha portat també a parlar de les festes i tradicions nadalenques, i això ho hem pogut lligar amb les diferències CULTURALS i les GEOGRÀFIQUES, ja que no a tot arreu se celebra el Nadal ni tampoc es fa de la mateixa manera. Com dèiem, fins i tot hi ha diferències en un mateix indret i cultura, ja que cada casa és un món i hi ha un món de possibilitats de celebrar el Nadal. Ho hem pogut comprovar compartint les nostres pròpies experiències. La màgia és la principal protagonista i és l’element d’unió entre tota aquesta diversitat de propostes.

Amb l’objectiu de representar cada món familiar nadalenc, doncs, tots vam fer un dibuix del Nadal a casa nostra. Va suposar una bona estona de planificació i d’execució perquè el suport on havíem de fer el dibuix era molt gran i els requisits que ens va posar el Jordi eren força exigents, però sabeu què? Això fa que ens esforcem i que puguem aconseguir resultats molt millors!






Tot i haver avançat en el projecte, aquests dies estem tenint molta feina extra que també ens ocupa espai, i és que estem preparant l’arribada del Nadal i preparant els àlbums i la manualitat que portarem a casa, que ja tenim ganes que veieu! De fet, una de les coses que hem deixat una  mica aparcades són les missions que ens queden. Sí que vam seguir i acabar, tot i així, alguna de les missions, però ens en queden dues que també comportaran el buidatge de la informació rebuda de les altres aules i l’estructuració d’aquesta informació amb gràfics de barres.  





El Jordi ens ha dit que ara sí que ja som uns experts exploradors de diferències, en tots els sentits. Aquesta setmana hem fet una altra activitat d’exploració i càlcul com la que vam fer amb els micos i goril·les, però aquest cop els protagonistes han estat gossos. Amb l’objectiu de recordar la metodologia de representació de la suma, vam baixar tots a l’aula d’informàtica i vam jugar a identificar nombres del 0 al 100 representats amb desenes i unitats com ho fem nosaltres manipulant a l’aula. Si ens equivocàvem sortia un tauró que se’ns menjava un tros de la nostra barca de supervivència. Ningú va naufragar! Ens ho vam passar molt bé i ens va servir com a entrenament abans de l’exploració de races de gossos i de la suma de  tot el conjunt.






Ei, però sabeu què? Aquesta setmana no només hem estat exploradors, sinó també treballadors d’una fàbrica de catàlegs de joguines. Ara que s’acosten les festes i l’arribada dels Reis Mags, tots sabem que a la majoria de botigues donen unes revistes on s’exposen les últimes tendències en jocs i joguines. Tot i que sabem que molts dels millors regals no es poden comprar amb diners, sí que ens agrada fer una ullada als catàlegs per veure’n les novetats, però mai ningú de Ponent ho havia fet des de l’òptica d’experts exploradors de GÈNERE. Per parelles, hem revisat un catàleg de joguines pàgina per pàgina i hem vist que la manera de presentar algunes joguines dista molt del que a nosaltres ens agrada: allò que és just per a tothom i fuig dels estereotips sexistes que estem intentant eliminar. Sabeu què hem fet? Cadascú ha identificat alguna presentació inadequada” al catàleg i l’hem redissenyat per tal que la joguina en qüestió es publiqui de forma apta per a tothom. Amb les produccions de tots sortirà un nou catàleg que podreu veure al nostre museu.





No podem marxar sense explicar-vos la novetat més important d’aquesta setmana, i és que tenim un NOU PROJECTE!!! El Jordi ens va explicar fa poquet que va trobar una carta al seu calaixet. Era de l’equip directiu i s’adreçava a nosaltres per demanar-nos que ens convertim en ARQUITECTES i fem una proposta de remodelació de la nostra planta de l’escola a 50 anys vista aproximadament. El Jordi ja ens ha dit que ens suposarà molta feina i també un entrenament important per a dominar totes les habilitats dels arquitectes, però estem més que preparats i plens d’il·lusió per començar aquesta nova aventura, que ja hem començat en paral·lel al projecte que ja portem temps treballant. Se’ns gira feina, però ens encanta! De moment hem fet el QUÈ SABEM dels arquitectes i hi ha hagut molta participació, tot i que el Jordi ens ha dit que caldrà matisar algunes idees, però per això fem el projecte! Segur que n’aprenem molt!

A la carta se’ns demanava que en signéssim el dors si volíem acceptar el projecte. No ens ho hem pensat ni un segon, tot i que, abans, el Jordi ens ha explicat molt bé què suposa signar un contracte. Ara ja sabem que és un compromís que hem acceptat. Ha quedat per escrit. Ell també hi ha signat, així com també el Jordi Cervantes i l’Estefania, que ens ajudaran a tirar endavant les nostres propostes!






Ara sí, ens acomiadem fins la setmana que ve, l’última de l’any! Us deixem amb una foto del visionat de la pel·lícula de Mulan 2, que també l’hem vist, però de moment no n’hem parlat massa perquè deixem la reflexió per la setmana vinent.


UNA ABRAÇADA MOLT GRAN EXPLORADORS I EXPLORADORES! O hauríem de dir ja ARQUITECTES? 🙂 MOLT BON CAP DE SETMANA!

L'AVENTURA SEGUEIX! PILES CARREGADES!

Benvinguts de nou al nostre BLOG, petits i grans EXPLORADORS!

Com us ha anat la setmana? La nostra força bé! A grans trets potser sembla que no haguem avançat massa però tenim sempre les piles carregades i seguim treballant de valent per assolir el nostre REPTE: EL MUSEU DE LES DIFERÈNCIES DE PONENT! Ja tenim ganes de començar-lo a muntar i que el pugueu veure, però ens haurem d’esperar que passin les festes nadalenques. Diuen que allò bo es fa esperar, i no podíem pas ser l’excepció!

Recordeu el divendres passat? Vam veure la pel·lícula de Mulan i vam reflexionar sobre l’argument i els valors que transmet la història. Ho vam saber relacionar perfectament amb el nostre projecte, identificant diferències DE GÈNERE, CULTURALS i també FÍSIQUES. Pel que fa a les primeres, som experts ja en identificar aquells models que fugen dels estereotips de “princesa” als quals ens han acostumat des de ben petits. La Mulan no és una noia qualsevol, sinó una filla de família valenta que se salta la norma per convertir-se en guerrera i ajudar el seu pare, i no només ho fa bé sinó que acaba salvant la Xina dels dolents, demostrant fins i tot més habilitat i enginy que els seus companys de batalla, que són tots homes. Passa de ser un projecte de dona de família al servei del seu futur marit i dels seus fills a convertir-se en una dona independent i lliure capaç de prendre decisions i de reeixir en tot allò que es proposa. En el cas de les diferències CULTURALS, va resultar fàcil també identificar aquells elements de l’escenari on transcorre la història que difereixen de la nostra cultura: el menjar, els vestits, l’escriptura, els edificis i fins i tot els monuments o llocs emblemàtics i d’interès, com la gran muralla que apareix als inicis de la pel·lícula. També vam comentar ràpidament les diferències FÍSIQUES en veure que la caracterització dels personatges va en acord als trets físics propis de les persones d’Orient: ulls més ametllats, cabell castany i llis, alçada mitjana – baixa...

El dilluns vam aprofitar per recollir totes les conclusions a la pissarra i fer-ne una còpia, que cada vegada treballem més concentrats. L’activitat comptava també amb sis dibuixos de diferents escenes de la pel·lícula, on es demanava acolorir les que reflectien precisament que la Mulan és diferent a les altres protagonistes de Disney. Sabeu què? Ningú es va equivocar!





A mesura que anàvem acabant, el Jordi ens va demanar que seguíssim creant cartells per al nostre museu. Havien de ser atractius, visuals i, sobretot, que intentessin recollir els aprenentatges vertebrats durant el camí recorregut fins ara. Cadascú posava al centre del cartell el títol del seu grup d’experts i hi afegia aquells elements que considerava que reflectien els aspectes clau dels temes treballats. El Jordi incidia especialment en la necessitat de ser creatius i pensar en idees originals. Sembla fàcil però no ho és tant com pugueu pensar!






Com era d’esperar, gran part de la feina setmanal ha consistit en seguir les nostres MISSIONS. Encara no tenim tota la informació que necessitem de les altres aules, però sí que l’hem començat a ordenar i, en el cas de les diferències FAMILIARS, ja hem pogut començar a fer el buidatge de les enquestes. Hem après estratègies per recollir la informació i per representar-la en forma de GRÀFIC DE BARRES. La veritat és que ho hem enganxat molt ràpid, però es tracta d’una feina meticulosa i lenta perquè requereix concentració i molta revisió, així que necessitarem més estones per enllestir-la. Tenim acabades també a hores d’ara les MISSIONS dels grups de diferències ECONÒMIQUES i de diferències GEOGRÀFIQUES i METEOROLÒGIQUES, i sabeu què? Que ja hem començat a buscar el nostre COLOR DE PELL, així que ens falta realment poc per assolir també la missió del grup de diferències FÍSIQUES i INTEL·LECTUALS.

De fet, aquesta ha estat la feina que més ens ha agradat de la setmana, perquè ens hem convertit en artistes plàstics experts en barreja de colors per tal d’igualar tons que, a priori, poden semblar iguals. Ara hem corroborat el que ja sabíem: tots som únics i tenim el nostre propi color de pell. Per resoldre aquest repte vam agafar pintura de color marró, groc, blanc, taronja i rosa, i vam començar a fer proves. Cadascú feia barreges fins que aconseguíem un to que ens satisfeia quan el comparàvem amb la pell del nostre braç. Després, amb l’ajuda d’esponges, pintàvem tota la cartolina per tenir el nostre propi fons de color personal i intransferible











Ha estat una proposta realment interessant perquè no només ens ha permès gaudir de l’art com a mitjà per demostrar la diversitat sinó que ens ha portat a reflexions molt interessants fruit de ments despertes i expertes que es nota que han anat evolucionant des dels inicis fins ara. Quan ja vam tenir les cartolines pintades, vam comparar els tons aconseguits amb els reals i vam veure que, tot i que estan realment aconseguits i hem fet molt bona feina, el color resultant no era exactament igual que el color aconseguit quan la pintura encara estava molla, i és que quan s’asseca s’aclareix una mica. Vam descobrir, també, que teníem colors de fusta que eren més adients per acolorir la nostra pell en els dibuixos que fem, i no sempre era el ROSAFÍ (antic color carn). Alguns vam arribar a la conclusió que la millor solució, malgrat no ser tan fàcil si no es treballa amb pintura, era igualment barrejar diferents tonalitats fins a estar satisfets amb el resultat.




Va ser tan interessant la reflexió que vam aconseguir que el Jordi va aprofitar per practicar les entrevistes que d’aquí poc començarem a gravar per recollir la informació treballada a cada grup d’experts. Es va convertir en entrevistador d’un programa de televisió i va començar a fer preguntes que havíem de respondre. Ens estem entrenant a improvisar respostes amb els coneixements que ja carreguem a la motxilla sense necessitat d’haver-nos-ho preparat amb antelació. També pot semblar fàcil però no ho és.

Per acabar, us expliquem també que gravarem un anunci televisiu per promoure la utilització del COLOR ROSAFÍ en els dibuixos de qualsevol alumne de l’escola i no pas del COLOR CARN. El Jordi ens va fer un exemple d’anunci on el producte era un suc de taronja. Ens va fer dues opcions: una de molt senzilla i poc atractiva, i una altra d’original i més treballada, que va ser la que indubtablement vam adoptar com a model. Els anuncis hauran de partir d’una situació que permeti als espectadors reflexionar sobre la diversitat de tons de pell i acabi concloent que anomenar CARN al ROSAFÍ és totalment inadequat. Vam començar a assajar possibles propostes per parelles, i comencen a sortir coses interessants!



Ara sí famílies, ens acomiadem fins la propera! No deixeu d’explorar aquest cap de setmana, que ja ho hem començat a fer al Montseny i hem trobat moltes diferències que ens han ajudat a identificar les particularitats de la TARDOR.


UNA ABRAÇADA MOLT GRAN A TOTHOM!

EXPLORANT I EXPLORANT, SEGUIM AVANÇANT! 23.11.2018


Benvinguts de nou al nostre blog, petits i grans EXPLORADORS! Ens trobàveu a faltar?


Aquesta setmana hem seguit treballant de valent, tant en la preparació del nostre museu, que podreu veure ben aviat, com també en el nostre entrenament com a exploradors de diferències. Sabeu què? Mai ens cansem d’explorar i buscar tot allò que ens proposen. Ja ho tenim més que dominat! El Jordi ens diu que cada vegada es nota més tot el bagatge que anem carregant a la nostra motxilla d’aventurers perquè les nostres reflexions són cada vegada més madures i, per tant, molt més significatives.


Vam començar la nostra setmana continuant els nostres núvols de paraules. Ho recordeu? Vam voler resumir la informació dels nostres sis grups d’experts a partir de les paraules clau, de manera que qualsevol persona externa al projecte que faci un cop d’ull als nostres núvols sàpiga ràpidament què és el que hem treballat de cada subtema. És un mètode ràpid, sintètic, divertit i molt visual per a estructurar l’aprenentatge. Ens vam organitzar per torns: mentre alguns integrants del grup seguien amb el núvol, els altres fèiem una feina que ja feia temps que esperàvem. Vam buscar les 9 diferències! Encara no havíem fet cap feina de comparació d’imatges, i el Jordi ens va preparar dues il·lustracions del conte de la Caputxeta i el llop perquè les observéssim mooooolt atentament i trobéssim les diferències, algunes de les quals estaven força amagades. Ens va donar moltes instruccions, perquè, a part de comparar i encerclar tot el que diferia d’una imatge a l’altra, havíem de pintar només una part de la il·lustració d’una manera determinada. Ens estem entrenant també per entendre vàries indicacions en una sola intervenció, i cada vegada ho fem millor.









També hem tingut temps de seguir treballant amb les nostres MISSIONS, tot i que la majoria requereixen temps i revisió perquè no són fàcils, però ens encanten els reptes. Amb l’ajuda de la Srta. Estefania i el Jordi Cervantes hem pogut seguir visitant les altres aules de primària per demanar ajuda. Tant el grup de diferències CULTURALS com el grup de diferències FAMILIARS i el de GÈNERE hem donat feina a les altres aules. En el primer cas, vam elaborar unes preguntes per tal d’esbrinar quines influències culturals hi ha en el conjunt de famílies de l’Escola Tabor, fet que ens va obligar a visitar també les aules d’Educació Infantil i d’ESO. En el cas de les diferències familiars, els alumnes de primària van completar la mateixa feina que nosaltres ja vam resoldre fa dies a l’aula: la del repartiment de les tasques domèstiques a casa. I, en el darrer cas, el de gènere, hem demanat als nostres companys que ens marquin quines activitats extraescolars els agraden més i estarien disposats a practicar. Quan ens hagin retornat tota la informació haurem de fer-ne el buidatge i farem unes gràfiques per representar els resultats i extreure conclusions, però de moment hem de deixar un marge de dies per tal que tothom pugui fer la feina amb calma.






Una altra cosa que hem fet aquesta setmana ha estat revisar de forma grupal què hem fet fins ara durant la nostra aventura i què és el que ens queda per fer. Vam anar-ho escrivint a la pissarra mentre anàvem intervenint i vam acabar amb la llista de coses pendents, que no és curta però ens indica que s’acosta el final del nostre viatge. El Jordi incideix molt en la necessitat de pensar sobre el propi aprenentatge i planificar-se la feina restant. Ens hem d’acostumar a fer-ho per poder fer front a les obligacions acadèmiques que, a mesura que anem creixent, s’aniran engreixant.


Dins del nostre entrenament com a exploradors, hem fet una feina aquesta setmana que ens ha engrescat molt. El Jordi ens va repartir un full DIN A3 on hi apareixia una selva amb molts animals, sobretot goril·les i micos. Havíem d’encerclar amb colors diferents els diferents tipus d’animals mentre comptàvem quants n’hi havia de la mateixa espècie i n’anotàvem el resultat. Vam haver de treballar molt concentrats perquè amb aquest tipus de feina és molt fàcil equivocar-se. Pot ser que no vegis els goril·les i els micos més amagats fins a la segona o la tercera ronda d’exploració. El més interessant no va ser això, però, sinó el càlcul que vam haver de fer després: vam dibuixar les quantitats anotades i després vam fer la suma de tots els animals de la selva. Com que som grans exploradors de desenes ja ens surt súper bé! De fet, aprofitem per ensenyar-vos també que treballem sumes amb representació i fórmula numèrica com vam fer a casa! Ens agrada!







Aquesta setmana hem tingut també una visita molt especial i profitosa. Va venir la Laia a Ponent, una noia que ens va ensenyar imatges de princeses i prínceps i ens va demanar que atribuíssim adjectius a cadascun dels personatges. Quin és el més valent? Quin és el més dolç? Quin és el més agressiu?, etc. Tot això vam pensar, i vam adonar-nos que se segueixen uns mateixos patrons per a representar la majoria de prínceps i princeses. La Laia va quedar molt sorpresa dels coneixements que ja tenim i les reflexions que som capaços de fer. Ara més que mai sabem que aquests estereotips de prínceps i princeses estan allunyats de la realitat perquè, en molts casos, no es compleixen. Això ens va portar a parlar després amb el Jordi quin tipus de princeses o prínceps fugen d’aquestes normes estereotipades, i en van sortir uns quants. Ens va felicitar perquè vam argumentar les nostres opinions de forma reflexiva i madura, que és un dels objectius del projecte. Ah! I sabeu què? El Jordi ens va explicar que la seva princesa preferida és la Mulan, i va quedar paradíssim quan li vam dir que molts no la coneixíem. Doncs bé, hem mirat la pel·lícula també aquesta setmana i hem començat a reflexionar sobre les actituds dels personatges i la història en general. Realment, és una pel·lícula molt maca i una de les primeres de dibuixos que trenca amb els estereotips que comentàvem!





La visita de la Laia ens va portar a reflexionar també sobre el fet de ser nen o de ser nena. Què vol dir ben bé ser nen o ser nena? És una pregunta realment difícil de respondre, però entre els coneixements que ja tenim i la discussió que es va generar vam aconseguir donar una resposta que ens ha satisfet a tots. La vam copiar en un full amb mooooolt bona lletra i la vam acompanyar d’un dibuix explicatiu.





No podem acomiadar-nos sense explicar-vos ràpidament que, a l’hora de teatre, hem après un truc genial per interpretar millor els papers que fem; un truc relacionat especialment amb les diferències CULTURALS. Tot ha començat quan el Jordi ens ha demanat que diguéssim lletres. Ell les ha anat escrivint a la pissarra formant paraules inventades, i hem acabat amb una frase una mica esbojarrada: Maroguienxuany llavirtsiolcu lauxitvum vallegroag ueju. Llavors, sabeu què ha passat? Que el Jordi ha fet màgia!! Ha començat a parlar-nos utilitzant tota l’estona una de les paraules de la frase esbojarrada i l’hem entès perfectament! Amb això, ens ha demostrat que, per entendre el que se’ns diu, no només és important el discurs sinó també l’actitud i l’entonació. És precisament per això que, encara que no coneguem altres idiomes, moltes vegades podem imaginar què diu algú que parla una llengua diferent a la nostra. És cert que existeixen mooooolts idiomes diferents, però tots comuniquem coses semblants i ho fem de forma semblant, perquè el que sí que compartim tots són les emocions!


Ens hem organitzat per parelles per tal de practicar aquest truc: pensàvem dues frases ben diferents i, després de dir-les en català, n’escollíem una i la dèiem amb el nou idioma estrambòtic emprant la mateixa entonació i actitud comunicativa. Els altres ens ho han endevinat tot! Ens ho hem passat pipa!






Ara sí, ens veiem la setmana vinent famílies! Una abraçada ben forta!


MOLT BON CAP DE SETMANA!